Una producció d'ANTONIO BANDERAS i EMILIO ARAGÓN.

Intèrprets: Nuria Sánchez, Raúl Ortiz, Julibett Sosa, Ricardo Mata, Érika Bleda, Noemí Gallego.  Concebut i dirigit originalment per John-Michael Tebelak. Música i noves lletres de Stephen Schwartz. Direcció i direcció musical: Emilio Aragón. Coreografia: Carmelo Segura. Escenografia: Sebastià Brosa. Vestuari: Gabriela Salaverri. Il·luminació: Juanjo Llorens. So: Jordi Ballbé. Ajudantia de direcció, direcció de repartiment i direcció resident: Víctor Ullate. Coordinació musical: Juan Carlos Cuello. Traducció del llibret: Roser Batalla.

Un clàssic del teatre musical dels anys 70 nominat als Tony transportat ara al 2024.

L'escena arrenca en un lloc que bé pogués ser un magatzem de teatre, una esgavellada corrala de veïns o una església en ruïnes. En ella descobrim als nostres personatges. Es tracta d'un grup de joves aparentment membres d'un veïnat convocats per a prendre una decisió important que afectarà el futur dels seus veïns i veïnes. Aquesta primera escena acaba amb una figura composta per tot l'elenc, com a metàfora de la porta que ens trasllada a la ficció, on anirem recorrent de la mà de cada personatge la transformació que viurà en prendre contacte profund amb els ensenyaments d'un tal Jesús.

Junts descobriran la tolerància i el respecte a allò diferent, la necessitat de construir i teixir xarxes de suport comunitari, la compassió per qualsevol ésser humà, la riquesa sostenible i compartida, la llibertat de ser i triar, la corresponsabilitat en la construcció d'una bona vida per a tots, el dret a equivocar-se i tornar a començar, a fer-se mal amb el sofriment de l'altre, a viure complets, a riure, estimar, cantar, jugar, viure... i fins i tot morir. Poc abans d'acabar reprendrem la figura de l'inici, en aquesta ocasió per a tornar a travessar la porta i sentir que realitat i ficció són una.

I al final, quan tot acaba, quan la foscor ho inunda tot, Godspell pot ser l'esperança que tot torna a començar.