Una història de família, de classe, de gènere i d’identitat, però sobretot és la història del paper silenciat de les dones en les lluites obreres i sindicals de la dècada dels vuitanta.

Prenent com a fil conductor diverses generacions de la família Piñeiro —procedents d’Ourense i instal·lades al cinturó industrial de Barcelona—, l’obra viatja des de les lluites per l’equiparació salarial durant els primers anys del període democràtic fins als ERO derivats de l’esclat de la bombolla immobiliària.

L’acció se situa en una fàbrica fictícia de calderes i termòstats, on les treballadores duen a terme una tancada per posar fi a la discriminació laboral per raó de gènere.

La interseccionalitat, la consciència de classe i les lluites identitàries travessen la proposta.

Les dones Piñeiro és una comèdia sobre dones que lluiten: lluiten per ser bones treballadores, bones esposes, bones mares, bones obreres i, fins i tot, bones dones. Lluiten per decidir sobre el seu destí, per poder ascendir, per arribar a temps, per tenir dret a una guarderia.

Lluiten per la seva dignitat i per la de les seves companyes. Lluiten —sense el suport dels seus companys homes— per aconseguir avenços dels quals avui gaudim tots i totes, tot i que sovint desconeixem la història que hi ha al darrere.