Autora: Empar Moliner. Música original: Andreu Gallén. Intèrprets: Mamen Duch, Mercè Martínez, Marta Pérez, Carme Pla, Àgata Roca/Rosa Gàmiz, Ernest Villegas/David Selvas i Marc Rodríguez. Direcció: David Selvas. Una coproducció de Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre, amb el suport de l’ICEC de la Generalitat de Catalunya i amb la col•laboració del Teatre La Sala (Ajuntament de Rubí).

El món que l’Empar Moliner desplega en els seus contes és d’una lucidesa radical i estimulant. Els personatges són un reflex de la societat: contradictòria, estressant, divertida, irònica i càustica. En aquest espectacle, l’Empar Moliner fa una adaptació teatral dels seus propis contes, construint-ne un retrat contundent que posa la dona al centre. Les quatre actrius de T de Teatre encarnaran mares, amigues, amants, treballadores, feministes… Totes elles construïdes amb la intel·ligència, la sensibilitat i la mirada crítica d’una dona que, sabent-se com elles, ens posa davant nostre un mirall per fer-nos reaccionar.

“Sempre que escrius històries t’imagines cares de personatges i al teu cap hi ressonen els diàlegs. Tothom em diu que sempre, en els contes, hi explico molt com són els tons de veu dels personatges. Algun cop m’han fet un elogi bonic: “Aquests contes són molt teatrals”.

Però no em podia imaginar que la tindria, la teatralitat. I va i em regalen això. El teatre. Unes ties que admiro, una companyia que admiro, un director que admiro decideixen que tots aquests personatges (no gens carismàtics, no gens agraciats i potser una mica còmics) pujaran a l’escenari. Jo els “veuré” i els “sentiré”.

Un escriptor sempre té influències d’altres escriptors, esclar, però també de moltes altres coses de la vida. D’un quadre que ha vist, d’algú a qui ha estimat, d’un vi que s’ha begut, d’una cançó que ha sentit. Puc dir que Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal han influït en la meva vida: he sortit trasbalsada (aquesta és la paraula) d’algunes de les obres que han fet. He sortit cantant i volent abraçar desconeguts.

Hem triat els contes més divertits (també n’hi ha algun de tristot, sí, no s’ha pogut evitar). Espero que les meves obsessions siguin també les vostres. M’agradaria que sortint de veure l’obra (els que no som del ram sempre diem “obra” i no “espectacle”) també volguéssiu cantar i abraçar desconeguts (entre els que m’incloc).”

Empar Moliner