Dramaturgia: Joan Yago
Direcció: Israel Solà
Repartiment: Xavi Francés, Aitor Galisteo, Vanessa Segura, Esther López.

Quatre amics intenten organitzar-se després que l’empresa on treballen els comuniqui l’obertura d’un ERO. La primera idea és lluitar per defensar els seus llocs de feina, és clar. Però de quina manera? I de què servirà? Realment val la pena lluitar per aquesta feina que tenen? No seria millor que ho deixessin estar i intentessin convertir en realitat aquella brillant idea que van tenir uns anys enrere?

Fairfly és una comèdia sobre la bombolla de l’emprenedoria; el gran remei del nostre temps, la solució a tots els nostres problemes, la nova fe que ha vingut a recordar-nos que nosaltres som els únics propietaris del nostre destí i – en conseqüència – els únics culpables de la nostra infelicitat. No importen els contactes, la classe social o el lloc de procedència; ara no necessitem res més que una idea brillant i un ordinador portàtil per començar a recórrer les cinc passes cap a l’èxit.  Els palaus de congressos i les llibreries són plenes de fidels creients que prediquen les virtuts de la cultura emprenedora; però ningú diu res de les seves ombres: frustracions, fracassos, famílies i amistats destrossades, crèdits inassolibles, estalvis perduts…

Sembla ser que els grans moviments de la nostra societat ja no comencen amb masses organitzades en una fàbrica, sinó amb dos o tres joves visionaris en un garatge.  Els emprenedors són sense cap dubte els herois èpics del nostre temps; el nostre objectiu no és qüestionar l’èxit de les seves idees, sinó posar en relleu el missatge perillosament individualista que amaguen. Sembla que, després de tants i tants fracassos col·lectius, la cultura emprenedora ens està dient: deixa de preocupar-te per la teva societat o la teva classe social, comença a preocupar-te per tu mateix.

No és el mateix canviar el món que canviar la nostra situació al món. Tots hem pensat més d’una vegada que vivim en una realitat injusta i que cal treballar per canviar-la, però realment volem un canvi sincer? O en tenim prou amb fer girar la roda de la fortuna i ser nosaltres els que ocupem un espai privilegiat?